Tirant, una novel·la cavalleresca

Podem afirmar que el llibre Tirant lo Blanc correspon a una novel·la cavalleresca. Això ho podem confirmar perquè en les novel·les cavalleresques donen credibilitat i realisme a allò que narren i, d'aquesta manera s'allunyen de la tradició narrativa anterior, basada en temes fantasiosos i inversemblants (les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona). Aquest llibre es distancia també de l'epopeia medieval o cançó de gesta que, a través de la forma poètica, narra les històries glorioses dels herois (que son gairebé invencibles i també fan la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i immutables). En Tirant lo Blanc això canvia i els fets son molt més reals, l'acció de la novel·la transcorre en una geografia ben precisa, els noms dels personatges del llibre corresponen a persones reals de l'època, el protagonista es ferit en moltes ocasions i es vulnerable i la historia es situa en l'època de Pere el Gran. Per aquesta raó Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca.

Com a de ser un bon cavaller

-Un cavaller a de ser animós i valent que cap altre home i enfrontar-se a qualsevol perill.

-A se ser afable i graciós en totes les coses.

-També a de ser comunicador amb tothom, sigui quina sigui la seva condició.

-Un cavaller a de ser fet per a mantenir la lleialtat i la rectitud damunt de totes les coses.

-Te que ser el home més amable i de més afabilitat, més savi, més lleial, més fort i amb l'esperit més noble, amb més virtuts i bons costums que tots els altres.

-Els cavallers eren els més forts i amb més virtuts, homes lleials i piadosos, perquè fossin escut i defensa de la gent simple perquè ningú no n'abusés per la força.

-Un cavaller devia estar acompanyat de la millor bestia, la que era més bella, més ràpida i que pogués aguantar els treballs més durs, i també que fos més convenient que cap altra per a servir l'home;i de totes, van elegir el cavall.

-Els cavallers tenien que ser els capitans de l'altra gent i que fossin els defensors de la ciutat.

-El cavaller a de tenir honor i noblesa, i sempre a de estar representat en el nom de Deu.

-Un cavaller sempre a de respectar la regla i l'ordre de cavalleria.

Armes, tipus d'emfrontaments i similars

-Adarga: Petit escut de cuir.
-Arnès blanc: És l’ expressió que designa l’ armadura completa del cavaller, constituïda per tot un conjunt de peces de defensa de ferro rígid o d’ acer polit, ajuntades amb corretges, de manera que el cavaller pot moure els membres amb facilitat i resta totalment cobert i protegit davant dels cops de l’ enemic. El pes total d’ aquesta armadura oscil·lava entre 27 i 32 kg. Es feia servir especialment la denominació d’ arnès blanc en oposició amb els arnesos de llaunes folrats de tela o cuir.
-Bacinet: És el casc més generalitzat en el Tirant . El casc es considerava la peça més representativa de l’ arnès del cavaller. Aquest infame “bacinet ple de foc” és una al·lusió a la degradació a què se sotmetria el cavaller que es deixés prendre una penyora amorosa.
-Ballesta desencavalcada: És una arma nova que no porta el braç lligat amb fil d'asbrer, com eren les antigues, sinó que tenen l'estrep tan ajustat que amb un petit pern s'encavalquen molt bé.
-Banc pitjat: És un aparell de guerra que cobria tot el cos quan l'enemic s'apropava.
-Bavera: Peça del casc, sigui de tipus que sigui, que defensa la part de la boca, barba i mentó.
-Bombarda: Projectil, pedra grossa o bola de ferro, disparada amb la màquina també anomenada bombarda.
-Coltell: Ganivet.
-Cota de malles: Túnica de malles de ferro, arnès de defensa del cos.
-Gola: Es denomina gola la peça de la armadura antiga que es posava sobre el peto per a cobrir i defensar la gola. Aquesta peça del arnés guerrer, destinada a defensar al principi no solament el coll sinó també la barba i tota la part posterior del cap que deixava al descobert el bacinet.
-Guardabraç: Peça de l’armadura per a la defensa del braç, des de l’espatlla fins el colze.
-Guantellet: Eren guants de metall que usaven per a protegir-se els dits, les mans, la zona del canell i part de l'avantbraç.
-Llança: És un arma composta d'una asta (pal fet de fusta o metall) en l'extremitat del qual està fixa una fulla afilada o punxeguda.
-Mamelucs: Eren soldats de la guàrdia personal del soldà d'Egipte, des de temps de Saladí.
-Maniple: Corretges que subjectaven l'escut al braç.
-Pavès: Escut gran, llarg i oblong, que cobria gairebé tot el cos, usats pels soldats d’ infanteria.
-Revolt: Par exterior o allunyada del centre d'un escut defensiu.
-Tarja: Escut usualment rectangular (també rodo), que es caracteritzava per la seva lleugeresa.
-Verdesca: Construcció de fustes bastida damunt d'una torre, o d'una muralla, o d'un pont, per a cobrir els defensor contra els trets dels enemics.
-Visera: Careta, peça mòbil dels cascos

Un final alternatiu

La Suposada mort de Tirant

Després d' haver recuperat totes les terres de l' Imperi, va tornar a Constantinoble. Quan Tirant era a poc de Constantinoble, es va aturar a la ciutat d' Andrinòpolis esperant la llicència de l' Emperador per a poder entrar a la capital de l' Imperi. Mentre era allà esperant, va aprofitar per a comunicar-li a la princesa que es reunís amb ell al pont que tots dos coneixien perfectament. La hora citada era a les dotze de la nit un dia desprès de que hagués rebut la carta. Mentre pasava aquell llarg dia Tirant nomes va voler estar-se al llit esperant que arribessin les dotze. Quan per fi va arribar la tan esperada hora va arribar una hora abans de lo previst perquè tenia unes ganes increïbles de veure a Carmesina. No va ser fins a les dotze passades que no es va poder distingir una figura al final del pont. Efectivament aquesta figura era la princesa que anava amb una caputcha perquè no la reconeguessin, ja que havia sortit de palau sense dir-ho a ningú a excepció de Plaerdemavida. Tirant al veure-la es va llançar a abraçar-la i a fer-li petons, però ràpidament la princesa es va negar i va preguntar el perquè l'havia citat. Tirant posant-se tot seriós va dir:"Estimada meva, fugint tots dos cap a l’Anglaterra, tinc els suficients diners com per a viure una vida ben tranquila". La princesa mirant-lo tot desconcertada va dir:" A que es degut tal bajanada com aquesta es que acas tas tornat boig?, no penso separar-me dels meus pares". Tirant esperant-se una resposta com aquesta va afegir:" No se si estaré boig o no, però el cas es que jo vui tenir una vida tranquila d’aquí endavant i no em faria mes il·lusió en el mon que viure en una casa al camp juntament amb tu". I va prosseguir:" Per descontat que podràs veure a els teus pares i a Plaerdemavida, però primer em de sortir d’aquí sense dir res desprès ja ens comunicarem amb ells". Un cop haver dites aquestes paraules Tirant es va mantenir en silenci fins que al cap d'una estona ven llarga la princesa fes un gest d'afirmació. Van cavalcar cap al port tota la nit. L’endemà un cop van arribar Diafebus que sabia de que anava tota l'historia els estava esperant amb un vaixell que partia expressament cap a Anglaterra nomes per a ells dos. Tirant abraçant a Diafebus i emocionat va dir:" Cosí meu que sempre as estat amb mi i mas fet costat, no puc mes que agrair-te la teva ajuda en tot això. Potser nos ens tornem a veure fins desprès d'una bona temporada així que et desitjo el millot per a tu". Dites aquestes paraules Tirant i la princesa van pujar al vaixell amb el càpita preparant-se per a salpar. Diafebus que no es va moure don era va deixar caure una llàgrima al veure com el seu cosí, el seu millor amic, sen anava direcció a l'alba. Al cap d'uns dies tothom es preguntava per la desaparició de Carmesina i de Tirant, els reis estaven desesperats perquè no sabien res de la seva filla. No va ser fins al cap d'unes setmanes que Diafebus els i va dir solament a ells que Tirant havia fugit amb Carmesina, perquè d’haver-ho dit el primer dia el rei hauria muntat tal rebombori que els haurien acabat trobant. Diafebus els va comentar que no es preocupessin que d’aquí poc es comunicarien amb ells. El rei va estar a punt de condemnar a Diafebus perquè els digues on eren, però al final amb l'emperadriu el van convencé perquè es tranquil·litzes. Per altra banda Tirant i Carmesina es va instal·lar prop de on era Guillem de Varoic, a qui veia molt a menut i li comentava les grans batalles que havia guanyat i els enfrontament que havia tingut a el nord d’Africà i diferents llocs. Tirant i la princesa van veure moltes vegades cada any als reis, això clar sempre d'amagat, i per altra part Diafebus que també anava amb els reis i amb l'Estefania i Hipòlit d'amagat. Això va durar fins que el rei va morir al cap de cinc anys per una emfermetat al cor. Desprès d’això Hipòlit va ser coronat rei amb l'emperadriu i tot van seguir igual fins al final dels temps.

El somni de (Carmesina)

Estava jo en la meva cambra ben perfumada i olorosa, vestida quan va entrar Tirant. Tirant em portava en braços i besant-me per tota la cambra mentre jo li deia:"Deixa'm, Tirant, deixa'm!". I ell em posava sobre el llit de repòs. Desprès agafava un llibre d'hores i deia:"Tirant, jo t'he deixat venir aquí per donar-te una mica de repòs pel gran amor que sento per tu". I continuava:"Si tu m'estimes realment, Tirant, m'has de donar seguretat pel que fa a uns dubtes que encara tinc de tu. Has de saber que aquest compromís que e escollit per el teu amor no és gens convenient que una donzella de posició tan elevada com la meva. No em deneguis el que et demano, ja que la meva castedat, en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és de lloar. Una cosa és que, per precs d'Estefania, jo t'hagi concedit aquesta gentil cita amorosa, que em deixa, a més, ardent amor digne; però et prego que et vulguis acontentar amb la gràcia que ja has obtingut, que ha estat, repeteixo, a càrrec o per culpa d'Estefania". Desprès de que Tirant em contestes, vam fer un jurament pel qual, sense la meva voluntat, ell no em enutjaria mai de res. Mes tard Tirant em va desfer la clotxeta dels pits i mels besava. Desprès Tirant va intentar posar-me la ma sota la falda per trobar-me les puces, però desprès de dir-hi que no ho fes perquè trencaria el jurament i em va besar molt amorosament. A continuació Estefania es queixava de dolor i el Conestable li tancava la boca perquè els podien escoltar. Desprès d’això Estefania va venir a veure’ns a Tirant i a mi lamentant-se del que havia fet i que havia perdut la virginitat. Finalment quan el dia s'acostava i jo i Tirant confortàvem de la millor manera possible, ell em suplicava que l’alliberés d'aquell jurament però jo no vaig voler i sen va anar.

Humorístic, bèl·lic i eròtic

Humorístic

La part mes humorística per mi, es la que podem trobar en el capítol 236(CCXXXVI) quan Tirant es troba al costat de Carmesina gracies a Plaerdemavida. Plaerdemavida fa creure a Carmesina que es ella qui la estat toca’n i no Tirant. Així que creu que es ella la que esta al seu costat, i en un dels moments Carmesina crida molt fort sorpresa i espantada i fa molt de rebombori en palau. Tirant te que va tindre que sortir per el terrat i desprès de veure que li faltava corda per arribar abaix de tot es va deixar anar i es va trencar la cama. Desprès l'Emperador que amb espasa en mà, busca una rata que la Princesa s'ha inventat per disfressar la presència de Tirant a la seva habitació. Aquesta part és un passatge humorístic perquè enganya al rei i el més característic es que el rei busca la suposada rata amb la espasa i això resulta molt graciós.

Lletra de batalla

Lletra de batalla per a els quatre cavallers misteriosos.

-A vosaltres, quatre cavallers misteriosos, que heu iniciat la destrucció de la sang militar:
Si el vostre ànim esforçat gosa afrontar el perill de les armes que entre cavallers són habituals, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera que us vingui més segura, poseu-vos d'acord amb mi, amb la condició que la vostra espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.
Escrit de la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes.

Tirant lo Blanc

Descripció carituresca

La Viuda Reposada

La Viuda Reposada es un personatge que sempre vol separar totes les coses, la sal del sucre, les culleres de les forquilles, les dones dels homes, tot. Es una persona que mai critica a la gent, i molt menys per l'esquena, es a dir sense que sena doni el criticat. Però, crec, que la característica mes important a destacar es que mai a tingut enveja de ningú i per tant esta sempre feliç. Una altra característica a destacar es que en molts casos no acostuma a ser molt rancorosa i sempre vol la felicitat pels altres. El seu aspecte físic es de complexió molt forta i esta bastant grassoneta i també sabem que no es pas molt intel·ligent.

Personatges

-Tirant: En Tirant, que porta com a nom real Tirant lo Blanc, és un cavaller fort, valent i molt hàbil amb les armes. És un personatge amable i educat. A mes de ser el millor cavaller és un personatge molt real per la manera d'actuar i pensar. Tirant te molts defectes i es deixa emportar molt per l'amor cap a Carmesina. Es tant modest que mai diu que ha guanyat ell, encara que hagi guanyat. Tirant és un cavaller molt valent amb les armes, però sense elles en alguns casos es torna una mica espantat.
-Carmesina: és un personatge que a la gent li agrada molt i té un objectiu al llarg del llibre, que és el de conservar la seva virginitat. Tirant es sent extremadament atret per ella i sobretot pels pits de la princesa. És una princesa molt consentida pels seus pares.

-Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina, i és una dona intel·ligent i sincera. Plaerdemavida ajuda d'amagat a que Tirant pugui veure a la Carmesina. Tirant només te ulls per la princesa i no va a veure gaire Plaerdemavida. A més Plaerdemavida fa més coses pels dos enamorats. Ella és un personatge molt important en la relació d'en Tirant i la Carmesina, per que els ajuda a moltes coses, sense que ningú sabes res.
-Diafebus: És un cavaller prestigiós, culte i fidel. És l'amic, el company i el cosí d'en
Tirant. Diafebus finalment aconsegueix el seu amor amb l'Estefania que tant li a costat d'aconseguir. És un personatge del qual té el càrrec d'emperador, perquè Tirant no volia separar-se de la Carmesina i va dir-li al rei que ell no ho volia ser i que li donés el càrrec a en Diafebus i finalment el rei va acceptar. Tirant salva al seu cosí Diafebus en moltes ocasions. En Diafebus primer es casa de mentida amb l'Estefania, però desprès declaren el seu matrimoni.
-L'emperador: És qui mana en tot l'Imperi de Constantinoble. Malgrat ser l'Emperador no té gaire personalitat però és un emperador molt educat i culte. En moltes ocasions ell no se na donava de el que passava al seu voltant.

-L'emperadriu: És respectuosa, noble i honesta, però amb l'Hipòlit (el seu nou amor) no es priva de tenir-lo. Es podria dir que l'Emperadriu es respectuosa davant de tothom però, per darrere, comet alguns pecats com les relacions que té amb l'Hipòlit.
-L'Hipòlit: És un personatge jove i insegur, també sense gaire experiència i s'expressa amb un vocabulari culte. Ell mateix declara a l'emperadriu el seu amor. És una persona decidida i valenta.

-Viuda reposada: és una dona jove que sempre està al costat de la Carmesina i l'ha educat. Ella també està enamorada de Tirant, però encara que ha educat a Carmesina, farà tot el possible per espatllar la relació amb Carmesina. Morirà al saber que Tirant torna i que la pot matar per impedir el seu casament.

-Guillem de Varoic: és un compte anglès de gran fama com cavaller. És fa ermità quan es va anar de peregrinació i tornà a Anglaterra vivint del que li donen en el viatge de peregrinació. Encara que no tingui un paper molt important al llarg del llibre es el mestre de Tirant.