Un final alternatiu

La Suposada mort de Tirant

Després d' haver recuperat totes les terres de l' Imperi, va tornar a Constantinoble. Quan Tirant era a poc de Constantinoble, es va aturar a la ciutat d' Andrinòpolis esperant la llicència de l' Emperador per a poder entrar a la capital de l' Imperi. Mentre era allà esperant, va aprofitar per a comunicar-li a la princesa que es reunís amb ell al pont que tots dos coneixien perfectament. La hora citada era a les dotze de la nit un dia desprès de que hagués rebut la carta. Mentre pasava aquell llarg dia Tirant nomes va voler estar-se al llit esperant que arribessin les dotze. Quan per fi va arribar la tan esperada hora va arribar una hora abans de lo previst perquè tenia unes ganes increïbles de veure a Carmesina. No va ser fins a les dotze passades que no es va poder distingir una figura al final del pont. Efectivament aquesta figura era la princesa que anava amb una caputcha perquè no la reconeguessin, ja que havia sortit de palau sense dir-ho a ningú a excepció de Plaerdemavida. Tirant al veure-la es va llançar a abraçar-la i a fer-li petons, però ràpidament la princesa es va negar i va preguntar el perquè l'havia citat. Tirant posant-se tot seriós va dir:"Estimada meva, fugint tots dos cap a l’Anglaterra, tinc els suficients diners com per a viure una vida ben tranquila". La princesa mirant-lo tot desconcertada va dir:" A que es degut tal bajanada com aquesta es que acas tas tornat boig?, no penso separar-me dels meus pares". Tirant esperant-se una resposta com aquesta va afegir:" No se si estaré boig o no, però el cas es que jo vui tenir una vida tranquila d’aquí endavant i no em faria mes il·lusió en el mon que viure en una casa al camp juntament amb tu". I va prosseguir:" Per descontat que podràs veure a els teus pares i a Plaerdemavida, però primer em de sortir d’aquí sense dir res desprès ja ens comunicarem amb ells". Un cop haver dites aquestes paraules Tirant es va mantenir en silenci fins que al cap d'una estona ven llarga la princesa fes un gest d'afirmació. Van cavalcar cap al port tota la nit. L’endemà un cop van arribar Diafebus que sabia de que anava tota l'historia els estava esperant amb un vaixell que partia expressament cap a Anglaterra nomes per a ells dos. Tirant abraçant a Diafebus i emocionat va dir:" Cosí meu que sempre as estat amb mi i mas fet costat, no puc mes que agrair-te la teva ajuda en tot això. Potser nos ens tornem a veure fins desprès d'una bona temporada així que et desitjo el millot per a tu". Dites aquestes paraules Tirant i la princesa van pujar al vaixell amb el càpita preparant-se per a salpar. Diafebus que no es va moure don era va deixar caure una llàgrima al veure com el seu cosí, el seu millor amic, sen anava direcció a l'alba. Al cap d'uns dies tothom es preguntava per la desaparició de Carmesina i de Tirant, els reis estaven desesperats perquè no sabien res de la seva filla. No va ser fins al cap d'unes setmanes que Diafebus els i va dir solament a ells que Tirant havia fugit amb Carmesina, perquè d’haver-ho dit el primer dia el rei hauria muntat tal rebombori que els haurien acabat trobant. Diafebus els va comentar que no es preocupessin que d’aquí poc es comunicarien amb ells. El rei va estar a punt de condemnar a Diafebus perquè els digues on eren, però al final amb l'emperadriu el van convencé perquè es tranquil·litzes. Per altra banda Tirant i Carmesina es va instal·lar prop de on era Guillem de Varoic, a qui veia molt a menut i li comentava les grans batalles que havia guanyat i els enfrontament que havia tingut a el nord d’Africà i diferents llocs. Tirant i la princesa van veure moltes vegades cada any als reis, això clar sempre d'amagat, i per altra part Diafebus que també anava amb els reis i amb l'Estefania i Hipòlit d'amagat. Això va durar fins que el rei va morir al cap de cinc anys per una emfermetat al cor. Desprès d’això Hipòlit va ser coronat rei amb l'emperadriu i tot van seguir igual fins al final dels temps.