El somni de (Carmesina)

Estava jo en la meva cambra ben perfumada i olorosa, vestida quan va entrar Tirant. Tirant em portava en braços i besant-me per tota la cambra mentre jo li deia:"Deixa'm, Tirant, deixa'm!". I ell em posava sobre el llit de repòs. Desprès agafava un llibre d'hores i deia:"Tirant, jo t'he deixat venir aquí per donar-te una mica de repòs pel gran amor que sento per tu". I continuava:"Si tu m'estimes realment, Tirant, m'has de donar seguretat pel que fa a uns dubtes que encara tinc de tu. Has de saber que aquest compromís que e escollit per el teu amor no és gens convenient que una donzella de posició tan elevada com la meva. No em deneguis el que et demano, ja que la meva castedat, en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és de lloar. Una cosa és que, per precs d'Estefania, jo t'hagi concedit aquesta gentil cita amorosa, que em deixa, a més, ardent amor digne; però et prego que et vulguis acontentar amb la gràcia que ja has obtingut, que ha estat, repeteixo, a càrrec o per culpa d'Estefania". Desprès de que Tirant em contestes, vam fer un jurament pel qual, sense la meva voluntat, ell no em enutjaria mai de res. Mes tard Tirant em va desfer la clotxeta dels pits i mels besava. Desprès Tirant va intentar posar-me la ma sota la falda per trobar-me les puces, però desprès de dir-hi que no ho fes perquè trencaria el jurament i em va besar molt amorosament. A continuació Estefania es queixava de dolor i el Conestable li tancava la boca perquè els podien escoltar. Desprès d’això Estefania va venir a veure’ns a Tirant i a mi lamentant-se del que havia fet i que havia perdut la virginitat. Finalment quan el dia s'acostava i jo i Tirant confortàvem de la millor manera possible, ell em suplicava que l’alliberés d'aquell jurament però jo no vaig voler i sen va anar.